El conveni de la industria del metall afecta a més de 193.000 treballadors.

La industria catalana i especialment el sector metal·lúrgic,  ja des de 2001 va començar a notar els efectes negatius  de la globalització mundial i ha estat perdent competitivitat de forma continuada.

En el període 1998-2007 a Espanya els salaris es van incrementar un 38% i en el mateix període a Alemanya els increments van ser tan sols  del 4%. En el període 2007-2012 l’aplicació del darrer conveni Siderometal.lúrgic de la Província de Barcelona, que afecta a més de 193.000 treballadors, ha representat un increment salarial mig acumulat del 27.82% mentre que l’augment de l’IPC en el mateix període ha estat del 11.80%. Aquesta crisi estructural del sector del metall ha portat al tancament del 35% dels establiments industrials amb una pèrdua del 33% dels llocs de treball.

A la finalització del conveni 2007-2012 van quedar pendents de pagament,   en concepte de revisió d’IPC 2012 i increments diferits, unes quantitats que tradicionalment s’incorporaven a les taules salarials resultants de l’acord del conveni següent i que els sindicats, davant la falta d’acord en les negociacions, han exigit el pagament per via judicial havent obtingut sentència favorable, no ferma, que ja ha estat recorreguda per part de la UPM. L’aplicació d’aquests endarreriments amb efectes 1 de gener de 2013  representen  augments en les taules salarials del 2.31% al 4.07%, segons  grups professionals.

La representació empresarial i la seva  comissió negociadora del Conveni Provincial, no pot acceptar únicament la negociació d’augments salarials sense poder acordar altres mesures que permetin no haver d’assumir increments de costos inassolibles per les empreses. Cal defensar el guany de competitivitat,  en depèn la supervivència del sector, cal guanyar competitivitat com a millor defensa dels  llocs de treball i dels drets dels treballadors. Cal negociar i convertir el conveni en eina estratègica per sortir de la crisi i reactivar el creixement del sector metal·lúrgic i en aquest sentit apel·lem al sentit de responsabilitat dels sindicats, CCOO i UGT, perquè igual que han fet en altres sectors  entrin en la negociació de la totalitat del  conveni, contemplant mesures de contenció salarial pels propers exercicis, mesures que permetin consolidar un sector estratègic per la nostra economia com és el sector del metall.

Davant d’aquest context els sindicats han convocat vaga al sector del metall de Barcelona pels dies 29 d’abril i 6 de maig.