Com molts lectors ja saben, l’eslògan d’aquesta edició de la Nit de l’Empresari ha estat ‘En Rebel·lia Positiva’, en clara referència a l’estat d’ànim dels empresaris en aquesta tardor del 2013.

I he decidit explicar quines són les raons per les quals des de la Cecot ens hem decantat per manifestar que ens sentim en rebel·lia. I positiva. En el context de visió que tenim sobre el país en el que volem treballar i viure.

No és cap novetat dir que la nostra patronal està alineada amb la iniciativa “del dret a decidir” i és entitat fundadora de la taula creada a tal efecte. Cal emmarcar aquesta posició en l’exercici de la gestió empresarial. Les societats de capital treballen en base a majories, majories reforçades, quòrums… és a dir, la democràcia és inseparable de la governança de les empreses. I el marc de qualitat en el govern de les empreses està en permanent evolució per incorporar més transparència, més controls quantitatius i qualitatius per tenir un teixit empresarial eficaç, eficient i amb principis ètics.

Per tant, estem sorpresos i en rebel·lia quan des de sectors diversos es qüestiona el fet de consultar als ciutadans. Perquè consultar és un element estructural de qualitat democràtica. En conseqüència, missatge per a polítics i per persones poc viatjades: el dret a decidir arriba per quedar-se, no serà per una sola vegada ni per una sola pregunta.

Aquesta tardor es detecta menys desànim i una visió de possible inici d’una recuperació econòmica modesta, en un escenari fràgil. Aquesta visió positiva que s’hauria d’anar obrint pas anímicament, ens obliga a ser tots molt racionals en la presa de decisions que afectin el funcionament de l’economia i les empreses. Per tant necessitem més velocitat en la presa de decisions per part dels governs i absència de contaminació política, especialment amb les que tenen a veure amb elements de competitivitat dels sectors industrials, manufacturers i exportadors. També amb les que afecten al que empresarialment succeeix a Catalunya. I estem en rebel·lia perquè les empreses hem arribat fins a aquest punt, de potencial canvi de tendència a millor, orfes de decisions econòmiques i financeres (entre Parlaments i Governs) que facilitin i accelerin la modernització i homologació internacional del país, com a fonaments de reacció i generadores de major confiança.

L’etern divorci a España entre les decisions econòmiques que necessita i demanda l’empresariat i els poders polítics és una debilitat estructural que va passant factura. Estem en rebel·lia per reconduir aquesta anòmala pràctica que situa la política per sobre de l’activitat empresarial i econòmica. Aquest esperit rebel l’expressem reclamant el diàleg permanent i discret per, des de la racionalitat, provocar decisions àgils i ben orientades.

Finalment declarem que, pensant en les bases fonamentals del funcionament de les empreses, ni qualsevol societat ni qualsevol estructures d’Estat ens convenen o ens interessen.

Parlem-ne obertament, ràpidament, acordem-ho i comencem aquest camí de transformació i actualització. Hem d’assumir que l’empresa és la cèl·lula mare de l’economia dels països amb llibertat d’iniciativa. Les empreses estaran allà on se les respecti i se les ajudi a progressar.