El règim especial de l’IVA amb criteri de caixa ha estat una de les mesures més demandades pel col·lectiu de les microempreses i els autònoms en els darrers anys.

Finalment i des de gener de 2014, els negocis que decideixin acollir-se de forma voluntària a aquest règim tributari no hauran d’avançar a Hisenda, en la declaració trimestral, l’IVA de les factures encara no cobrades. Òbviament, la norma també afecta a las factures de despesa que no s’hagin pagat, l’IVA suportat no es podrà desgravar.

Fins aquí la “teoria” sobre una llei que, com deia, havia estat llargament demandada en base a que no és equitatiu que l’Estat ingressi un IVA d’unes factures que encara no s’han cobrat i que, fins i tot, podrien no cobrar-se mai. Però, com ja estem històricament acostumats a comprovar, ha arribat el desenvolupament de la normativa i tot ha quedat en pràcticament res. Les raons són bàsicament dues. Per una banda, el reglament obliga a l’emissor a posar-se d’acord amb el receptor de la factura, és a dir, el client. En la pràctica el que està passant és que el receptors s’estan negant a acceptar-ho perquè els complica la comptabilització de l’IVA i el seu seguiment. Si l’emissor insisteix, corre el risc de perdre el client. Per altra banda, la normativa obliga a final d’any a regularitzar la situació i pagar els IVA pendents tot i que no s’hagin cobrat. En definitiva, per què “complicar-se la vida” si al final tot queda igual?

A finals de 2013 la Cecot, patronal que presideixo, va fer un complert estudi, tant entre els potencials beneficiaris de la llei com entre les gestories que els assessoren. El resultat no pot ser més clarificador. El 86% de gestories afirmava que no recomanarien l’aplicació del règim d’IVA de caixa. Del conjunt del teixit empresarial, un 56% responia que no comprarien a un proveïdor que s’adherís al règim d’IVA de caixa. I els resultats de les empreses petites no són millors. El 87% van contestar que no pensaven adherir-se. Les raons poden ser diverses però val la pena destacar que el 49% tenen por de perdre clientela.

La realitat és que les dades agregades d’empreses que s’han adherit al criteri de caixa per les liquidacions d’IVA és tan baix que el Ministerio ha concedit una pròrroga. El millor és la campanya de captació desplegada pel propi Gobierno. Recomana especialment l’acceptació a les pimes que treballen amb Administracions Públiques, perquè paguen en terminis llargs, i les que tenen molts impagats!

Personalment sempre m’he manifestat contrari a una mesura per liquidar IVA pel criteri de caixa. El principal argument és que si els fluxos de cobrament es realitzessin dins dels terminis que estableix la llei, els negocis que liquiden IVA trimestralment tindrien molt suavitzat l’efecte financer de treballar per meritació.

Però com que moltes Administracions Públiques paguen en terminis llargs, fora del que marca la llei, senyora o senyor empresari, no demani que les Administracions compleixin la llei, canviï de declaració d’IVA!

Si la lectura d’aquest article o la resposta dels seus clients el convencen que la complicació de gestió de l’IVA per criteri de caixa no li serà positiva o li pot costar tancar el negoci per pèrdua de clients, sàpiga que si ja ha fet la declaració censal de canvi de criteri no podrà fer-se enrere fins l’any vinent.

En un país normal la legislació respon al “títol” de la norma i a l’expectativa de millora creada. Però en el nostre cas, sovint la concreció pràctica esdevé contraria a les respostes i suposats beneficis a generar. Especialment pel gran gruix del teixit empresarial. Per a mostra, aquest botó que per no anar enlloc no cal fer-hi l’esforç. Seria més fàcil fer les coses bé. Tan fàcil com parlar abans amb els interessats.