Recull de premsa De qualitat i parcial

De qualitat i parcial

De l’evolució de les xifres d’ocupació dels darrers mesos destaca especialment l’increment de la contractació a temps parcial, fet bastant criticat pels sindicats, que el consideren ocupació “de baixa qualitat”.

Per enfocar-ho de manera pràctica i sense donar noms, em referiré a algunes observacions que m’ha fet un empresari del sector del comerç al qual les coses li van força bé i està creixent. Aquest empresari em plantejava que hi ha un denominador comú entre les necessitats del sector per ajustar temps de treball als requeriments d’atenció als clients i al calendari laboral, que a vegades inclou dies festius, a més dels dissabtes.

Una de les obvietats que em comenta, i que potser no tothom ha interioritzat, és que tota la gestió prèvia desenvolupada en una empresa amb botigues, és a dir, tenir un bon producte a un preu adequat a les seves prestacions i característiques, es pugui posar en mans d’un personal inexpert, que no estigui especialitzat, sense dots relacionals o sense idiomes, si cal. Perquè sovint semblaria que aquest últim tram, el de la venda al client, que és el més transcendent, es pugui banalitzar fent un plantejament d’alta rotació de personal i nul·la implicació. El sentit comú ja ens indica que és una estratègia de curta vida empresarial.

Les llargues jornades, els dissabtes i l’obertura en dies festius exigeixen flexibilitat i adaptació per part de tothom i el punt per fer-ho compatible està en la gestió global del calendari laboral i la predisposició de les persones. El calendari anual és conegut anticipadament; per tant, la flexibilitat es podria reduir al que és imprevisible o extraordinari. A més, la contractació a temps complert i a temps parcial es complementen i cada dia més. Però les condicions d’ambdós poden ser més bones si s’incorporen, per exemple, bosses d’hores o la pròpia retribució de l’hora extra. Negociació personalitzada, generositat i responsabilitat s’imposen molt majoritàriament.

Aquest és un exemple molt representatiu. A Catalunya els sectors que estan tibant més de l’ocupació són precisament els de serveis i de manera destacada els que tenen a veure amb turisme. I no només són aquests els que demanen flexibilitat. Atendre les comandes des del sector industrial, especialment les internacionals, obliguen a fer uns horaris molt amplis i flexibles, tant a la fàbrica com al magatzem.

No hauria de ser més difícil atendre bé des d’una botiga que prestant serveis vint-i-quatre per set, que funcionen tot l’any, i dels quals no es parla de precarietat o de falta de qualitat en el desenvolupament professional d’aquests llocs de treball.

Faríem bé tots plegats en posar l’èmfasi molt més en altres aspectes com ara la manca de formació d’una bona part dels desocupats i els joves. Temps parcial i professionalitat van junts; per passiva, falta de formació i de flexibilitat no casen amb cap horari, ni a temps complert ni a temps parcial. Recordo la dita de “si no vols pols no vagis a l’era”, però si es vol feina en sectors actualment dinàmics com el comerç, l’hostaleria, la restauració i el turisme en general, ja cal que hi hagi un gran esperit de flexibilitat i adaptabilitat. Potser que ho interioritzem davant de qualsevol feina, en qualsevol sector.

Cercador

image Banner – Reempresa Metall
image Banner – Club descomptes Energia
image Banner – Reconeixements
image Banner – Banco Santander
image Acció
image Banner – FC Formació