L’estiu té la virtut que permet reflexionar amb major profunditat sobre els temes de fons i això sempre és positiu. I ara comencem curs amb ganes i esperances de millora.

És cert que en l’ambient es respira una mica més d’optimisme i això és bo, però haig de dir que les meves reflexions estiuenques m’han portat a la rotunda conclusió que no és precisament gràcies a l’acció dels nostres governs sinó malgrat ella. Els últims cinc anys han estat molt durs, i ara que s’entrelluca una certa reacció és important assenyalar que la principal raó perquè això estigui succeint és el creixement de la nostra internacionalització: exportacions i turisme. No obstant això, lluny de respondre a una acció coordinada per les administracions per estimular-los, la realitat és que han hagut de ser les empreses per si soles i pràcticament sense ajuda, les que amb el seu esforç (avui il·lusió és sinònim de sacrificis) les han fet créixer. I moltes d’elles són pimes, la qual cosa encara és més meritori, tenint en compte que l’aixeta del crèdit segueix tancada i la imatge del nostre país en l’exterior deteriorada.

De cara al futur cal ser positius. Hem entrat en un nou paradigma i la crisi ens salvarà. Interpretant positivament la dutxa a alta pressió de realisme que ha suposat per a tots. Privats i públics. I encara que la tardor i l’hivern sempre “refreden” una mica la temperatura, les nostres empreses i especialment les nostres pimes estan demostrant que es pot confiar en elles i el millor que els podria passar és que partits i governs s’esforcessin a espatllar les coses el menys possible. Per ser justos i positius, aspirem al fet que es vagi instal·lant entre la societat el sentit de país business oriented i, en conseqüència, les seves administracions i partits solament haurien de ser business friendly. Per generar confiança, pilar bàsic per recuperar les ganes de fer empresa al nostre país, i així generar contractació i ocupació.

Però aquesta evolució positiva de la competitivitat privada ha d’acompanyar-se d’unes noves administracions, modernes, eficients i repensades. És des de l’esforç i contribució individuals com es genera el PIB i els excedents per dotar-nos col·lectivament d’una “societat del benestar”. Així de senzill. Les administracions i la política també afecten a la competitivitat; des de la simplificació legislativa a les retallades selectives de despeses. Perquè a més sobra despesa i manca la inversió en infraestructures de ràpid retorn en termes de competitivitat.

Per positivisme estem cada dia més convençuts que es produiran aquests canvis. I molts més. Perquè o canviem el país o canviem de país.

Cal valorar i estimular el fet d’assumir tots més riscos i, des del realisme, recolzar molt activament la creació de més economia productiva. El problema del nostre país és que amb les empreses que tenim avui, encara que vagin totes bé, no és suficient per absorbir els milions d’aturats. I donar una sortida correcta a l’economia submergida, com ja ha fet mitjana Europa.