Recull de premsa Lean administration

Lean administration

Lean administration

Llegeixo amb molt d’interès que el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya ha creat recentment la Taula del Turisme de Catalunya.

Llegeixo amb molt d’interès que el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya ha creat recentment la Taula del Turisme de Catalunya,  una nova plataforma d’interlocució amb el sector que ha de vetllar per la implantació del Pla de Turisme de Catalunya 2012-2020. Segons els portaveus de la Generalitat, la Taula del Turisme neix com un lloc de trobada on els agents públics i privats que incideixen en l’activitat turística de Catalunya participaran de forma estable i permanent per cooperar en la definició i l’execució de les polítiques en aquest àmbit. Els que em coneixen saben que sóc cent per cent partidari de la col·laboració públic privada i, des d’aquest punt de vista, no puc més que aplaudir la iniciativa. Llegeixo amb deteniment i penso que les funcions que s’atribueixen a la taula són molt ambicioses, amb la meva humil opinió fins i tot massa amplies. Com diu la dita popular, qui molt abasta, poc estreny. Finalment dono una ullada als òrgans definits per a gestionar aquesta Taula i segons llegeixo està formada per un Consell i quatre Comissions Sectorials en la que participaran més de cent professionals del sector i tinc la sensació que una vegada més estem aplicant un model poc eficient per a resoldre els temes de veritat.

Lligo això amb una recent lectura que m’ha interessat molt. Em refereixo al llibre “The Lean Startup” d’Eric Ries, del que podreu trobar abundant informació a la xarxa. Com molts sabreu he estat sempre “ocupat” en els temes d’emprenedoria i a més de promoure el creixement d’aquesta activitat, cabdal pel futur de Catalunya, és molt important millorar les possibilitats d’èxit de totes les noves iniciatives que es posen en marxa. L’Eric Ries defensa un model de posada en marxa de Startup que conjuga els valors tradicionals de creativitat, assumpció del risc, iniciativa i tenacitat amb els propis de la filosofia japonesa “lean”, és a dir, l’optimització dels recursos que es fan servir, assegurant-se de que tot el que es fa per posar en marxa una nova iniciativa aporta realment valor afegit.  Segons Ries, i jo coincideixo bastant, molts bons productes i serveis no arriben a tenir èxit perquè el model de negoci que es dissenya per apropar-los al mercat no està ben enfocat i consumeix un excés de recursos abans d’adonar-se que no funciona. És a dir, les idees poden ser bones, però que ho siguin no garanteix que el mercat les acceptarà. Cal definir una forma d’apropar-se a aquests mercats, un model de negoci que els clients potencials han de validar i això cal fer-ho interactuant amb aquest clients, tantes vegades com faci falta, fins que això passi, i abans d’haver consumit tots els recursos financers dels que es disposa. Ries també alerta envers els models i els plans de negoci excessivament complexos, abundant en el terme que en el seu moment va posar de moda el CEO de Domino’s Pizza, quan va parlar de la seva estratègia KISS, acrònim de Keep It Simple Stupid!

Hi ha una qüestió que tinc molt clara, la Taula de Turisme de Catalunya és un “bon producte” però, a partir d’aquí, deixo una sèrie de preguntes per a les que no tinc resposta. Com s’ha definit l’estructura i les funcions que vol abastar? Ha participat el sector privat en la seva definició o validació? Quin cost tindrà la posada en marxa i la gestió del Consell i de les comissions de treball? Són totes necessàries des d’un bon inici? No hi ha cap tipus d’organització que ja existeixi i que pugui absorbir aquestes funcions?

Més comissions, més funcions, més professionals, no garanteixen més eficiència i eficàcia. Són moments complexos amb molt pocs recursos i molta necessitat d’iniciatives com aquesta. És molt important que funcioni i funcioni bé i que això sigui així no té a veure amb la quantitat de recursos que s’aboquin sinó amb la forma en la que els fem servir. El “lean thinking” està de moda, es va aplicar amb molt d’èxit primer a la indústria de l’automòbil i després a molts altres sectors i ara es comença a desenvolupar a l’emprenedoria. Cal que les administracions prenguin nota i comencin a aplicar-ho en tots els seus àmbits.

Article publicat a El Punt Avui (05/04/2013)