Recull de premsa Discurs d’Antoni Abad, a la 18a edició Nit de l’Empresari organitzada per la Cecot

Discurs d’Antoni Abad, a la 18a edició Nit de l’Empresari organitzada per la Cecot

De la primera COoperació que vull parlar aquesta Nit és de la COoperació social, empresarial i ciutadana per atendre a les persones que viuen aquests moments, de tanta complicació i duresa, en situacions límit.

Molt Honorable President de Catalunya, Honorable Conseller d’Economia i Coneixement, Honorable Conseller d’Empresa i Ocupació, Honorable Conseller de Territori i Sostenibilitat, Senyor Ministre de Finances i Funció Pública del Govern d’Andorra, Excel·lentíssim Senyor Alcalde de Barcelona, Magnífics Rectors, autoritats, representants empresarials de Catalunya,representantes empresariales del resto del Estado, empresaris portuguesos, senyores i senyors,

Ja portem divuit anys reunint-nos en aquesta festa empresarial per fer un merescut reconeixement a empresaris, empresàries i personalitats, així com empreses i entitats, que s’han distingit en algun àmbit d’excel·lència en el marc del món global on vivim i competim. Una felicitació molt sentida a tots, especialment en un context tan dur com l’actual! El vostre exemple ens inspira.

Vull també expressar el meu agraïment a tots els gremis, associacions i personal de la Cecot, que amb la vostra professionalitat i dedicació feu que la nostra patronal avanci i que aquesta festa de la Nit de l’Empresari sigui tan reeixida.

I agrair a tots vostès la seva assistència. Més que mai té sentit estar junts, té sentit fer patronal, i té sentit fer Cecot.

En aquesta CO-NIT el denominador comú a generar és COnfiança.

De la primera COoperació que vull parlar aquesta Nit és de la COoperació social, empresarial i ciutadana per atendre a les persones que viuen aquests moments, de tanta complicació i duresa, en situacions límit. No és normal tanta destrucció d’ocupació i el nostre marc laboral hi té molt a dir. Per sobre de tot, hem de mantenir la nostra societat COhesionada.

I si el missatge principal d’aquesta edició és COoperar per créixer, es dedueixen les ganes de que ens apleguem aquesta Nit, empresaris, professionals, polítics i representants de les administracions, rectors d’universitats i representants de centres tecnològics, representants d’associacions empresarials i de cambres de comerç i indústria i també de col·legis professionals.

Perquè, qui ha de cooperar amb qui? Sembla evident que tots amb tots, entre iguals i entre distints.

COoperar per créixer, quantitativa i qualitativament, COl·laborant, COmpartint, COnnectant.  I expresso un propòsit: si volem ser millors incrementalment, siguem competitius; si volem ser millors exponencialment, siguem cooperatius.

A nivell macro-econòmic, en les darreres dècades, Alemanya ha tingut en diverses ocasions governs de COncentració per abordar cicles econòmics molt difícils o per a prendre decisions estructurals importants i trencadores, enfocades a la seva competitivitat -país, en un exemple de responsabilitat.

El full de serveis d’Espanya es resumeix exclusivament amb els “Pactos de la Moncloa”. Quant temps més haurem d’esperar els empresaris, per asseure’ns amb el Gobierno i els principals partits polítics, per acordar els canvis que aportin competitivitat–país i per no continuar amb una política econòmica allunyada del teixit empresarial? La majoria absoluta no és suficient; ha de ser dialogant i generosa per captar COmplicitats. En temps excepcionals, solucions excepcionals.

No són els pressupostos de l’Estat per 2013 una mostra flagrant de la incapacitat de tallar, no de retallar, del que sobra? Per què no aporta alguna sortida per aflorar l’economia submergida? Les inversions previstes, no són en bona part un burla a la lògica econòmica, al suport a la competitivitat i el retorn dels diners invertits? Insisteixo, quan seiem al voltant d’una taula i només ens aixequem, després d’aplicar raonabilitat empresarial i lògica econòmica, amb els acords que convenen al teixit empresarial productiu i que els creditors d’Espanya i els organismes econòmics volen escoltar? No s’aguanta més fer empresa en un context polític, govern i oposició, tan allunyats de la realitat i del sentit pràctic. Amb recursos tan escassos, s’haurien d’imposar COoperació i COnsens.

I una puntualització estretament vinculada: la situació del crèdit a particulars. Creiem que algunes entitats financeres, exhaustes de capital, ja han esgotat el seu recorregut. Ordenadament, han de deixar el mercat als bancs, que de debò poden oferir finançament a empreses i particulars.

A nivell micro-econòmic, els tres grans eixos per a recuperar l’ocupació i els comptes de resultat de les empreses són: més exportació i internacionalització, més innovació i millor gestió. Des de la Cecot deduïm que la drecera per aconseguir-ho és la Cooperació; amb altres empreses, amb centres tecnològics, universitats i amb les grans empreses. Hem de guanyar dimensió empresarial, fer economies d’escala i gestionar més eficaçment. Més professionalització, més interim-manangement, més orientació a resultats.

COl·laboració fins a la fusió si cal, que sovint, caldrà.

Aquestes receptes no són exclusives de l’àmbit privat, sinó que tenen especial sentit i recorregut dins l’àmbit públic.

El seu marc regulatori segueix impedint estimular i premiar la bona gestió, la cooperació público-privada a fons i la redefinició del funcionament de les administracions.

Qualsevol país orientat a generar progrés a través de la llibertat, sinònim d’iniciativa privada, reconeix l’empresa com la cèl·lula mare de l’economia, la generadora de l’ocupació, la riquesa i el benestar. En conseqüència, ens podem preguntar: les Administracions no haurien de voler que les empreses anessin sempre molt bé? Hem tingut governs de tots colors polítics i encara avui tenim un dubte raonable. La única sortida és la mà estesa basada en COoperar, COl·laborar i COnnectar públic i privat.

Un Estat no és un fi, és un instrument.

Arribo a la conclusió que el principal problema de l’economia Espanyola és la falta de qualitat de la democràcia Espanyola. Es podria afegir que un país amb un nivell educatiu baix i amb un sistema de poders poc independent, no és democràtic encara que voti.

Permetin-me, fem de la política virtut! Què n’esperem si la injuriem cada dia varies vegades! Des de la Cecot afirmem que volem i necessitem política, molta i bona. Política de més nivell, gestionada per menys polítics i amb la retribució adequada.

I ara deixi’m enfocar el “Quo Vadis CAT”, “the Big Challenge”.

Algunes consideracions prèvies vinculades al terreny natural de l’empresari i l’empresa:

  1. Els principals recursos que tenim són la intel·ligència, la creativitat i fer equip.
  2. La democràcia no ens fa por. Les societats de capital es gestionen democràticament per majories simples i reforçades, quòrums, etc.
  3. En dret mercantil, les societats incorporen, el dret de separació i el dret d’exclusió.
  4. Assumir risc i prendre decisions tampoc ens fa por.
  5. Ens agrada tenir dades, informació elaborada, ser racionals i positius, especialment ara davant de possibles nous escenaris.
  6. Plena consciència de que els territoris i les empreses són darwinisme pur: només sobreviuen els que s’adapten i evolucionen.

Algunes altres consideracions:

  1. Si la democràcia ens permet optar, dir que és il·legal el dret a decidir, és tan com dir que la democràcia és il·legal. Fent un símil, els que pensen així, quan els seus fills són majors d’edat, com ho porten?
  2. Dir que “Cataluña es muy importante”, no és coherent amb el mal tracte que se li dispensa des de fa dècades i que està en la base del sentir general.
  3. La majoria dels ciutadans que avui viuen a Catalunya i a Espanya, no van votar la Constitució.
  4. La diversitat d’Espanya (plurinacional, plurilingüística i pluricultural) és una gran riquesa, de gran potencial. Si la vols mantenir rica i plural, cal cuidar-la.

I com ho veiem? Els asseguro que pretenc explicar un relat que vol ser raonable, sensat, amb lògica empresarial i econòmica, per atendre l’interès i el benestar general, posant l’èmfasi en les pròpies forces i no en la sort o el destí.

Com a premissa de sortida, a la Cecot hem fet una primera enquesta rigorosa, representativa, per tenir una primera impressió, i ens hem compromès a fer sessions de treball per acostar informació i reflexions de qualitat, sòlides, que facilitin elaborar criteri que ajudi a prendre decisions.

Sabem, perquè ho hem preguntat, que només el 3% dels empresaris creuen que és possible seguir com fins ara a Catalunya. I el 82% creuen que s’han de fer passes molt importants, i fins i tot un 56% d’aquests creu que s’ha d’anar cap a un nou Estat d’Europa.

En paral·lel, m’ha interessat conèixer l’opinió dels empresaris d’España davant l’eventual escenari de que Catalunya sigui una nació d’Europa.

Hi ha 4 tipus de respostes:

a)   les fora de to, que no repetiré

b)   uns altres, sorpresos i preocupats per la magnitud de la situació actual, reaccionen dient “algo habremos hecho mal” “aunque tarde, negociemos”

c)    els tercers directament diuen “que se vayan”

d)   i finalment el grup d’empresaris i executius que expressen el següent “si lo haceis bien, nos vamos a Cataluña”. I ho raonen:

“las estructuras del Estado Español son muy pesadas, anacrónicas y muy caras. Dominadas por varias oligarquías y grupos, no contemplan la empresa como su prioridad. No estan enfocadas a defender la competitividad, ni tan siquiera el nivel educativo general, no incorporan la eficiencia en la gestión”. A continuació afegeixen “si dais el paso, ¿seguireis haciéndolo como hasta ahora, seguireis haciéndolo como España?

Aquesta interessant resposta COnnecta directament amb una pregunta que Cecot ve plantejant des de fa temps i vol COmpartir: Quin país volem?

President, qualsevol país no ens val, però segons quin definim, els empresaris catalans ens hi apuntem. Molts d’Espanya i de la resta del món, també.

Per tant, un estat, per fer què? Ens haurem de posar d’acord.

L’atracció d’aquesta opció està vinculada als conceptes d’oportunitat i de possibilitats que ofereix. La construcció d’un nou Estat, és una ocasió única per fer creu i ratlla i iniciar un procés ambiciós i engrescador, que miri endavant sense la càrrega del passat. Un Estat de “base zero” que, per la experiència acumulada, trenqui motllos. Amb una nova governança.

Deixem-ho clar. Els aspectes positius que pot tenir el procés, haurien de deixar enrere els més negatius i transitoris.

Expressat alternativament (l’altra cara de la mateixa moneda), quines pistes indiquen que un Estat propi hagi de facilitar l’activitat de les empreses i ajudar a generar nou teixit empresarial? Qui pensa que Catalunya, la seva economia i el seu benestar se salvaran només pels diners? Pot la política tenir tot el comandament? De cap manera.

Què ens pot fer pensar que la independència suposarà el redreçament dels desencerts? De quins indicis disposem per pensar que els canvis i reformes es portaran a terme en un marc d’independència?

Els recordo: “si lo haceis bien, nos vamos a Cataluña”.

Empresaris i empresàries, des de la Cecot us convidem a parlar-ne obertament, a acordar i a actuar en conseqüència. I ja podem començar demà mateix. Aquesta fixació del model de país ens és imprescindible i necessària en qualsevol escenari, i és independent i prèvia al calendari “només polític”. Des d’Espanya, Europa i molts altres llocs del món hi ha expectació per la nostra definició. Per passiva, potser Espanya també s’ho hauria de plantejar.

En conseqüència, assenyalem algunes característiques i atributs d’aquesta Catalunya.

Una societat Business Oriented amb governs Business Friendly. Una societat que incorpora alhora, l’esperit social i el model econòmic de competència, fent compatible l’atenció a la cohesió social i la pobresa amb l’exigència d’espavilar-se i esforçar-se. Solidaritat i competitivitat donant-se la mà.

Un país amb molt pocs nivells d’administració i amb total COordinació entre elles.

Necessitem famílies i escoles que proveeixin uns ciutadans amb autonomia, amb criteri propi, que vulguin assumir risc i ser tolerants amb el revés empresarial, sabent oferir la segona oportunitat.

Necessitem un nou model d’administració pública, basat en principis d’eficiència i qualitat de serveis al ciutadà. Introduint criteris de gestió empresarial. Una administració lleugera que confií plenament en la gestió privada i la cooperació público-privada, amb auditoria i rendiment de comptes per a tots. Cal reformular la figura del funcionari, del servidor públic, rendint comptes i vinculant-la a incentius d’excel·lència.

Els marcs legals, els procediments judicials i administratius: senzills, ràpids i eficients, buscant maximitzar la seguretat jurídica dels particulars. I una Llei electoral que prioritzi proximitat, compromís, independència i meritocràcia.

Fiscalitat de l’empresa i del treball que afavoreixi inversió i estalvi. Extremadament simple. Activitat econòmica submergida: tolerància zero.

Marc laboral flexible, amb un contracte únic i on el paper dels tribunals no consisteixi en “decidir per les empreses” sinó restringit a garantir el respecte als Drets humans i als procediments.

Trilingüisme actiu. Marc d’atracció de talent estranger i política migratòria d’oportunitats pels joves catalans, amb una estratègia de retorn.

Societat del benestar que no Estat del benestar, també gestionada des d’àmbits privats i amb COoperació público-privada.

Necessitem una política que no estigui per sobre de la resta de la societat, que treballi COnjuntament per generar riquesa i benestar. COnscients tots de que el ritme de vida i de benestar col·lectiu és directament proporcional a la generació de riquesa, de valor afegit. Una Administració no intervencionista i que tracti al ciutadà com a subjecte que sap prendre les seves pròpies decisions.

L’oportunitat la tenim davant.

Amb perspectiva, l’any 1888 el President de l’Ateneu Barcelonès es preguntava: “para que España sea España,  es necesario que Cataluña deje de ser Cataluña?”

La resposta ha estat tossudament afirmativa. Catalunya sempre ha hagut de renunciar. S’ha arribat a un punt que no volem continuar sent mesells. Una gran part de la societat catalana ha dit que prou.

President Mas, vull expressar-li el nostre reconeixement pel coratge, la claredat, la serenor i la dignitat institucional amb que està gestionant aquests moments polítics tan excepcionals.

Com que el camí no serà gens fàcil, el futur govern necessitarà recolzaments col·lectius, els més amplis possibles. En aquest sentit vull oferir al nou govern que sorgirà de les properes eleccions catalanes, el nostre suport institucional en tot el que pugui necessitar al servei del país.

Especialment, aquesta nit volem oferir-li “COoperació per anar endavant”.

Si vols anar ràpid, ves sol; si vols arribar lluny, ves acompanyat.